Justificació teòrica

Justificació del meu projecte pictòric



Aquestes pintures que teniu al davant  pretenen apropar-se a una disciplina com és l’arquitectura.   Voldria amb aquesta exposició,  afavorir  una visió més crítica  sobre els nostres degradats paisatges baixpenedesencs,   i sobre la mateixa naturalesa del creixement urbà...
  En aquesta sèrie de pintures,  he treballat amb combinacions poc ortodoxes de  metodologies representatives, com un tret original, (amb permís de De Chiricco), per fer més accessibles aquestes evocacions sobre els espais…
  Per a  aquesta   finalitat, he utilitzat simultàniament en el mateix espai bidimensional del quadre, dos sistemes de representació que no es podrien aplicar  mai a la vegada en el mateix suport,  com l’axonometria i el sistema cònic.


  En algun quadre en concret,  fins i tot he volgut  donar deliberadament  la impressió de no saber aplicar amb coherència els procediments representatius adients per representar amb efectivitat  la  profunditat dels volums.
  En la pràctica pictòrica  però, per sort,  és possible fer tot allò que estaria vetat   en altres professions més tècniques,  on l’aplicació estandarditzada dels sistemes de representació és una convenció absolutament normalitzada.
   Per a mi aquesta deliberada manllevança, a fi de  representar els espais urbans d’una manera suggestiva, respon a una intencionalitat.


   Amb aquesta intenció,  els   prismes i poliedres volumètrics  representats poden  fer pensar a l’observador  en  construccions humanes carents profunditat espacial i de contingut.  Agrupacions urbanes caòtiques moltes vegades, en altres ocasions, provocant confusió espacial .


   Aquests emplaçaments urbans, apareixent sovint emboirats, amb atmosferes enterbolides i denses.
 Tot i així, estan sempre vertebrats  en un paisatge, a vegades pretesament ortogonal, però inevitablement caòtic.
  L’aparent arbitrarietat en el disseny dels edificis, s’allunya dels conceptes clàssics d’euritmia i simetria, paradigmes de referència en la història de l’arquitectura.
Certament, hi ha  algun tipus d’estructura més o menys geomètrica ,   estructura que sembla estar dissenyada per algú que no ha tingut present el substrat  paisatgístic previ.
  Aquest paisatges foscos,  enterbolits per  les  boires , deshumanitzats completament, ens parlen d’una naturalesa suggestiva,  que tant van representar els artistes romàntics en els seus   paisatges tenebristes.


   A través quadres que proposo per aquesta exposició,  no només recupero algun concepte estètic del passat a través d’aquesta ambigüetat representativa figurativa , si no que,  amb l’aplicació sistemàtica d’ uns procediments pictòrics moderns,  vull  establir a més,   un diàleg plàstic  amb l’espectador, aliè per si sol,   de qualsevol discurs justificatiu.
 En aquesta sèrie de pintures, però,   a més a més, hi ha una voluntat pedagògica.  Un intent de fer  conscienciar sobre un tema molt transcendent en el nostre entorn proper...
 Per aquest objectiu, em serveixo  de   l’aplicació  combinada d’aquesta figuració representativa.

    Per a extraure les imatges que m’han servit com a base de dades per aquesta exposició,  he estat analitzant el  desorganitzat creixement urbanístic del Baix Penedès en els darrers anys.


  Amb aquest treball de camp previ, m’he servit del llenguatge pictòric per afavorir una reflexió més àmplia sobre  la transcendència de les petjades humanes en el paisatge.
  Darrere una línia d’horitzó, o integrat en els ritmes visuals dels artificis volumètrics, hi ha  uns altres ritmes visuals que ens poden fer  recordar a arbres  De fet , és com si moltes de les construccions  dels quadres fossin orgàniques … però completament carents d’ànima.

  Com si de cicatrius  es tractessin, aquest entramats urbans, aquestes edificacions,  esgarrapen, engloben  un substrat natural que a vegades queda en un segon pla, o senzillament resta completament anul.lat .






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada